Decepció

Estic molt decebut amb l'actitud del departament, per la seva insistència en empitjorar la qualitat educativa (i de tots els serveis públics bàsics en realitat) del país a base de retallades.

I el que és pitjor encara: sentir al President dient que s'ha de fer més amb menys. I això ho diu un senyor que cobra 144 mil euros a l'any. Que té la barra de dir, a la Televisió de Catalunya, davant de tot el país, que el seu sou ha estat rebaixat un 25% i continua fent la mateixa feina.

Estic totalment convençut que, si jo, o qualsevol de nosaltres, simples ciutadans, agafessim els pressupost de la Generalitat, podriem retallar moltes coses sense haver de tocar la sanitat, ni l'educació, ni els sous dels funcionaris, que no dels polítics.

Sempre m'ha fet gràcia veure com es discuteixen sobre el salari mínim dels treballadors,el càlcul de la quantia de les pensions... i en canvi sempre estan d'acord en que els sou dels polítics cal apujar-lo. En això sempre estan d'acord TOTS els partits.

Centrant-me en l'Educació, així, en majúscules, en 9 anys he vist canvis de lleis,mesures per lluitar contra el fracàs escolar, introducció massiva de la informàtica a les escoles (sempre començant pels grans, una cosa que no entendré mai) però res seriós i amb cara i ulls. Perquè? perque no hi ha paciència. Això que demanen els polítics quan governen, després no ho apliquen.

I encara més, perque no he vist que es consulti les mesures a prendre amb els que en sabem, i estem cada dia al peu del canó: els mestres. Sempre són idees del conseller de torn (que poques vegades és mestre, o, si ho és, fa temps que no exerceix, i per tant, no coneix la realitat educativa), d'un assessor (normalment un idedòleg del partit, o un mestre frustrat) i totes aquestes idees són "proposades" als sindicats, que, després de fer una mica de pantomima, almenys alguns, i finalment, enviades als centres.

Penseu en algunes d'aquestes mesures: 6ª hora (els pares encantats de que els nens passin més hores a l'escola), ara el SEP (Suport Escolar Personalitzat) que no els hi veig la utilitat ni el resultat. Això si, s'han de complir.

Si les mesures que ens "proposen" no funcionen, o no hi ha la paciència per veure'n els resultats, a que es dedica el departament? a millorar l'educació és ben clar que no.

Però de la mateixa manera també estic molt decebut de l'actitud de molts dels meus companys de professió, mestres, que moltes vegades els veig més funcionaris que mestres, no pensen en el millor pels alumnes, sino en les seves condicions de treball.

Si el departament em decepciona, si els compnays em decepcionen... nomès em queden els alumnes... tants pocs mestres per vocació queden avui en dia al nostre sistema educatiu?

Ni departament, ni sindicats, ni pares, ni molts "mestres", ningú no sap què fer per arreglar l'educació, però és més fàcil donar la culpa als altres: el departament aparenta negar-ho, però culpa als mestres dels mals resultats, els mestres culpen al departament per falta de recursos i de suport (i raó no ens falta, i asobre les retallades) i als pares per deixadesa de funcions (perquè els pares quan arriben a primària deixen de col.laborar?) i els pares culpen als mestres.

A tothom li sembla bé culpar als mestres dels problemes de l'educació: que si treballem poc, que si massa vacances... i ningú no pensa en el gran problema de l'educació: la societat.
Una societat que reclama resultats, que no té paciència, que ho vol tot ràpid i sense esforç, on el model del jovent avui dia és participar en un reality-show o emular Belén Esteban, on no importa si els nostres infants passen 6, 7 o 8 hores a la "guarderia" (escola+activitats extraescolars), el que importa és sempre tenir algú a qui donar la culpa de totes les desgràcies.



Abans d'arreglar l'escola, abans d'arreglar el país, s'ha de solucionar la crisi. La maleïda crisi, que a tothom li serveix d'excusa avui en dia: als empresaris per collar als treballadors i a l'administració per retallar sous, pensions i serveis als únics que no hem provocat aquesta situació. però... qui es preocupa pels nens?

Si els pares només volen tenir-los colocats mentre treballen (els que encara tenen feina, es clar), si l'administració facilita això, simulant buscar l'excel.lencia educativa, si molts mestres (masses pel meu gust) tampoc no miren pels nens... qui ha de vetllar pel seu futur? des de quan fent més hores una tasca, aquesta surt millor?

Pares: si esteu més hores a la feina, rendiu més, o esteu més cansats? doncs si passar més hores a la feina no vol dir treballar més i millor, perquè més hores a l'escola per un nen ha de significar aprendre més?

Molts dies tinc la temptació de deixar-ho córrer tot i anar-me'n a finlàndia.... però llavors recordo als meus alumnes... i no puc. Però la temptació és molt gran.


Un mestre decebut.