El reproduiré i l'aniré comentant. Som-hi.
Senyora consellera, li ho prego: faci el mínim, modifiqui allò imprescindible, doni'ns els mitjans possibles i/o necessaris. Faci servir el sentit comú. I deixi'ns fer. No se'n penedirà.
És una llàstima que, fins al dia d'avui, no n'hi hagi hagut cap conseller així, i ho podria fer extensible a molts altres departaments i polítics en general.
D'això d'Ensenyament, fins fa dos dies Educació, i abans Ensenyament, sembla curiós que, sent tan senzill, se n'hagi de parlar tant. Aquest articulista, sincerament, no en voldria parlar, però ja en temps de la Carme Laura Gil, i també sobretot en temps del conseller Ernest Maragall, n'ha hagut de parlar, i molt. Per què? Perquè sembla una mania dels consellers l'intervencionisme en un assumpte que, un cop tots hi estem d'acord, no s'hauria de tocar res més que allò necessari per actualitzar-ne els coneixements a impartir.
Tos d'acord? Doncs encara no ho estem. Hi ham olte gent que no li agrada laLEC, tot i que hagi esta votada amb un ampli consens, però jo m'identifico amb els que no estan d'acord en alguns punts, en concret sobre qui ha d'oferir el Servei d'Educació de Catalunya (i per extensió, a tot l'Estat). Quan es discutia aquest punt, el principal conlicte era si posar Servei d'Educació de Catalunya o posar Servei Públic d'Eucació, i el matís era per incloure o no l'escola concertada (privada, recordem-ho, privada concertada). Ja he dit per activa i per passiva què en penso de l'escola concertada ( la gran majoria de base religiosa) i ara m'aturaré aquí. Ho cridaré als 4 vents, i ho he dit tota la vida: la religió hauria de quedar fora de l'escola, almenys de la pública, i més ara que he llegit que els mestres de religió poden exercir com a membres de l'Equip Directiu del centre.
Això no te ni cap ni peus. Si la llei diu que per accedir a aquests càrrecs (com a mínim Director) s'ha de ser funcionari de carrera. Ho torno a repetir, no tinc res en contra d'aquest professionals, però la religió ha de quedar fora de l'escola. Espero i desitjo que arribi un President del govern central que sigui prou valent i tngui prou seny per desfer el tractar amb el vaticà, aquell que ja fa molt de temps que es demana que s'anuli.
Però sembla que no hi ha cap conseller que arribi a aquesta feina tenint clares quatre coses, i es limiti a gestionar, això sí, la dificultosa càrrega econòmica que comporta. Fa pocs dies un articulista defensava en aquest diari la labor de l'últim conseller, i és curiós que, sense deixar de tenir més o menys raó en una o altra cosa, no deixava, tanmateix, de tenir substanciosos oblits; a saber, que la LEC per fi ha trobat una solució donant una bona autonomia a mestres, professors i centres. Autonomia? Quina autonomia?
Això mateix. Es paral molt d'autonomia, però, per fer què? escollir els mestres? triar horaris? càrrega lectiva? assignatures? calendari escolar?
Estic d'acord en que hi a d'haver cert grau d'autonomia als centres, com poder mantenir una plantilla estable almenys durant el mandat de la Direcció (com es pot desenvolupar un projecte educatiu si cada curs canvien els mestres, si 'sha de formar al nou personal en els mètodes de treball?), també estic d'acord que la direcció pugui triar interins si no arriben per cobrir la baixa, però continuem.
En els últims tres anys, per decret, s'han canviat currículums de l'ESO, especialment els de quart, s'han desplaçat assignatures, com ara dibuix o tecnologia, posant-les als llimbs, s'ha modificat el treball de síntesi de quart, s'han obert itineraris, s'han eliminat les aules d'acollida, s'ha imposat la sisena hora a primària (un dels errors més greus del conseller sortint, perquè això ha desequilibrat totalment el pressupost del departament),
Totalment d'acord, ha esta una mesura costosa, ineficient i demostradament inefectiva. Va ser una idea tipica del nostre país, on, he de tornar a repetir la idea, estant més hores a l'escola / la feina s'aprén / es treballa més. Això si, no la truenran pas, la sisena hora, perque significaria augmentar l'atur, però, ja que hi és, modifiquem-la perque sigui profitosa, per desdoblar grups o reduïr ràtios(això si és una mesura de qualitat educativa)
s'ha tret la jornada intensiva del juny,
Tot l'any s'hauria de fer jarnada intensiva, seria una millora de qualitat de vida, pels nens i les families. però per poder fer això, abans cal modificar els horaris de treball... i tornem al cercle viciós de les hores de treball.
s'ha modificat el calendari escolar,
Calia modificar l'horari, però no d'aquesta manera. Posar una setmana de vacances per escurçar un triemestres, i allargar-ne n altre. Pensem-ho bé. No hagués estat més fàcil, i amb més seny, eliminar les vacances de setmana santa, i deixar-les fixes (en la meitat de setmanes entre gener i juny) i deixar com a festius divendres sant i dilluns de pasqua? però, és clar, si hem de tenir contenta l'església, és més important això que no pas l'eficàcia dels sitema educatiu, on busquem l'excel.lencia, però no la trobem, per culap de coses com aquestes.
La part bona de la modificació del calendari, és que tots els docents saben la seva destinació abans d'acabar el curs.
s'han modificat assignatures de batxillerat, s'han tret hores de llengua catalana i castellana a batxillerat, s'ha introduït l'assignatura sobre història de la ciència, obligatòria, i s'ha canviat de dalt a baix tota la selectivitat, i això últim amb uns criteris que fan posar els pèls de punta, perquè, entre altres nicieses, obliguen l'alumne que acaba d'entrar a primer a saber amb claredat quina carrera vol fer i a quina facultat la vol fer!...
I la de tonteies que es poden arribar a fer, com enviar nens de 12 anys a l'institu, però no remenem més aquest tema.
Ah, i s'ha fet obligatòria la presència de la religió al centre, provocant un autèntic maldecap a les direccions per tal d'acomodar, mentre un 5% fa religió, tota la resta d'alumnes.
Recordeu el que he dit abans de la religió? hores desaprofitades, si els alumnes van malament en llengua, matemàtiques o ciècies, que fem perdent el temps amb la religió? Aquesta és l'excel.lencia que busquem?
Tot això no s'ha consultat mai als centres, i en cap cas és una possibilitat.
Ni es faria. Als nostres polítics els agrada massa manegar-ho tot i ficar-se en toto, però després no se'ns acudís pas ficar-nos en les seves coses: sous, avaluació del càrrec, pensions, etc. per mi, un polític no s'avalua amb les eleccions, perque la gent, vota per sentiments i afeccions, no pensant en el millor. I les propostes dels polítics tampoc són fetes buscant les necessitats, sino remenant l'interior de les persones, dient el nom del porc de l'altre i remarcant ls seves mancances, en comptes d'explicar lea feina ben feta... quan se'n fa, és clar.
Per altra banda, el règim intern dels alumnes, les guàrdies de pati, les sortides, els horaris de classes (sap les vegades que hem demanat fer jornada intensiva tot l'any, la qual cosa suposa estalviar-se els menjadors, i s'hi ha negat sempre) són d'obligat compliment, i el centre no hi pot fer res.
Tantes coses que s'han d'arreglar i es poden arreglar, i perdem el temps i els diners posant ordinadors a tot arreu, sense formar al personal, ni pensar que fer-ne, dels portàtils. És ben cert que al regular les vigilàncies de pati, però no per eliminar-les com a hores lectives del professorat; de la jornada intensiva ja n'he parlat abans.
També les hores de càrrecs, i els professors que necessitem són coses que decideix el departament. O sigui que tenim autonomia per decidir a quina aula fem les reunions, i què mengem per esmorzar, al bar, en la mitja hora de pati. Però és que per l'altra banda, volen que els ho digui, una real autonomia de centres fa més por que una pedregada, perquè l'ensenyament públic, i crec que el privat també, s'hauria de regir sempre, en tot el territori, per uns mateixos paràmetres.
Totalment d'acord una altra vegada. L'autonomia del centre hauria de servir per dir, els nostres alumnes van molt be en matemàtiques, però fallen molt a llengua, així que podriem fer més hores de llengua, amb grups reduïts... i a la realitat això és el que passa: no tenim prou personal per fer-ho, i el departament no ens el facilitarà, així que deixem-ho estar. d'altra banda, una autonomia profunda dels centres només serviria per competir entre ells, i no això el que busquem. busquem la qualitat de tots els centres públics, no la competència entre ells, com de fet, ja està passant en alguns. Uns centres treballen amb llibres de text, i se suposa que això significa menys qualitat, que un centre que treballa per projectes. Aclarim-nos: que és millor, llibre de text, o treball per projectes? i el que doni millors resultats que quedi establert per tots els centres.
O sigui que si realment s'acompleix que els nous directors titulats l'emprenen per fer el centre a la seva mida, ja podem tremolar. El que passa és que aquest règim col·lectiu necessari no cal que el toquin tant, perquè a cada reforma l'enfonsen una mica més. I si el volen tocar, doncs que primer preguntin. Els ho demano per favor.
Quan i a qui pregntaran? a quins centres? a tots? als sindicats, que ja no defensen res, sino a ells mateixos?
També sembla que ha estat molt bé contractar més professors, fer oposicions de catedràtic i posar ordinadors a l'aula. Home, la gestió bàsica del conseller/a és contractar personal si en fa falta, i n'ha fet falta amb la immigració, complir la llei segons la qual s'han de convocar oposicions (feia dotze anys que no sortien catedràtics, i tot s'ha de dir, són de règim administratiu, o d'ofici, perquè et feien catedràtic per papers, sense examen!),
De mestres sempre en fan falta, torno a repetir, la baixada de ràtio, i els desdoblaments de grups són qualitat d'ensenyament. És qualitat grups de P3 de 27 alumnes? és qualitat grups de 3er amb 28 alumnes?
I ja no vull entrar en les condicions de treball d'alumnes i professorat. Centres massificats, mesures de suport insuficients, exessiva burocratització de la tasca docent (perdem més hores refent les programaciosn any rere any, que atenent les necessitats reals dels alumnes.
i introduir les noves tecnologies als centres. Però això dels ordinadors necessitaria un altre article.
Diguem només que l'ordinador ha entrat a l'aula i ningú sap com ha passat. Quan es va introduir la reforma, tots vam fer un curset. Ara et posen el Wi-Fi, la pissarra electrònica, et donen la caixa, i apa, a fer classe!...
Tota la raó, ja ho he comentat abans.
No s'estranyi l'articulista defensor que es queixés el personal que el conseller no els escoltava i que els sindicats anessin contra ell, sobretot perquè el senyor Ernest Maragall no ha estat, en cap cas, un model de cortesia amb els seus funcionaris.
Ni ell ni cap altre conseller, que jo sàpiga.
Amb el que estic totalment d'acord és amb el desastrós paper de la premsa, especialment un parell de diaris de gran tirada de Barcelona. Que ens treguin en portada perquè els resultats, segons un senyors que jo no he vist mai al meu institut, són dolents, o no gaire bons, i en canvi no ens treguin mai perquè la gran majoria d'alumnes acaben sortint fets unes persones, malgrat la premsa, les famílies i tota la societat, que ja és dir, això no surt mai.
Per mi, el que és un enigma és que una cosa tan clara com ensenyar i educar, que suposa només que qui ensenya i educa sigui el professor o la família, o a l'inrevés, estigui prèviament ensenyat i educat, i tingui el temps suficient i la calma necessària per fer-ho, provoqui tan d'enrenou. Senyora consellera, li ho prego: faci el mínim, modifiqui allò imprescindible, no ens destorbi, doni'ns els mitjans possibles i/o necessaris, procuri que tots els centres tinguin el mateix, i que cada professor estigui ben preparat i li agradi la feina. Faci servir el sentit comú. I deixi'ns fer. No se'n penedirà, i li ho agrairem moltíssim. És a dir, no ens utilitzi. Mai, per allò fet a ensenyament, s'han guanyat o perdut unes eleccions (bé, en el cas del senyor Ernest Maragall, no podria assegurar-ho).
No hay comentarios:
Publicar un comentario